“LA LLEI DE L’EMBUT”

Els poders polítics de Catalunya i una gran majoria d’entitats d’àmbit social i econòmic van esperar –amb lògic pessimisme, després confirmat– la data del 9 d’agost determinada per llei que obligava a fixar el nou finançament del nostre país i, per tant, l’esdevenir del nostre futur. El sentit de les previsions i les declaracions des del govern de Madrid, determinaven el motiu del pessimisme de les nostres entitats i del nostre govern de la Generalitat. Passada aquesta data termini, s’ha comprovat que el govern de l’estat no té cap problema en faltar a l’acompliment d’una llei. Quan un ciutadà o una entitat qualsevol, fa un acte d’incompliment d’una norma legal, automàticament es considerat autor d’un delicte i sancionat segons dictaminin els tribunals corresponents. Quan és el mateix estat que falta a la llei, aquesta –pel que s’ha vist fins ara– pot ser considerada “llei de l’embut” i, per tant, exempta d’obligacions legals. Aquest és el país que ens ha tocat. O tal vegada, al ser els catalans considerats ciutadans d’un país ocupat, l’estat dominant pot aplicar l’estatus de colònia i això explica que aquest mateix estat estigui exempt d’obligacions legals en aquest territori.

Per intentar incidir en l’actitud del govern de l’estat central, els partits polítics catalans amb pes significatiu dintre del congrés dels diputats, han advertit que una decisió adversa als interessos de Catalunya en el tema del nou finançament, podrà ser determinant en sentit negatiu quan el partit que dóna suport al govern demani el suport de CìU i ERC, per aprovar els pressupostos generals de l’estat. I, fins i tot, existeix la possibilitat de trobar una postura també negativa per part dels seus socis de partit del PSC! Però aquestes advertències, ens temem que siguin menyspreades pel govern central, pel públic oferiment del principal partit de l’oposició (PP), en declaracions autoritzades del seu president, en el sentit que “en determinades circumstàncies” i “si fos necessari” donarien suport al partit socialista en el moment de la votació dels pressupostos generals. I tots sabem la posició adoptada pel PP en l’afer del finançament de Catalunya i la seva denúncia al TC del contingut de l’Estatut. O sigui que “de totes totes”, els soferts habitants d’aquesta sotmesa i espoliada zona de la península, ens veurem –com sempre– sense força davant de l’arbitrarietat de la justícia de la metròpoli cap les “colònies”. El PSOE i el PP, sempre estaran d’acord en mesures centralistes i en les que segueixin afavorint l’espoli de Catalunya. I, és una demostració d’una gran ignorància per part de la resta de l’estat espanyol, voler enfonsar el nostre poble amb aquestes accions d’intents d’ofegar la nostra capacitat de sobreviure, sense adonar-se que: si Catalunya s’empobreix més, desapareixerà la possibilitat de prosseguir traient els diners produïts per l’esforç del ciutadans de Catalunya i, en conseqüència, la nació catalana no podrà ser més “solidària” amb les prebendes que actualment gaudeixen. Que s’ho pensin bé! La “llei de l’embut” no sempre afavoreix als que la utilitzen.

(PUBLICAT AL MÒNIC D'AGOST)

a